Felicitacio coloquial i sense accents

Estimada:

Rebuscant entre les meves coses vaig trobar aquell cd que em vas enregistrar fa tants anys. Melangia al 100%, oi? aixi que aquest any t’envio aquesta carta per felicitar-te l’aniversari, en comptes de fer-te un truc, i assabentar-me com et va tot. Els pares? El xurri? La Lluna? Espero que tot de luxe. Com et va per Nova York? L’altre dia vaig llegir aquell article teu que parlava de les retallades sanitaries a les espanyes. Molt bo! Hi aniras per setmana santa? Nosaltres estem pensant en baixar i veure a la familia, que fa molt que no en se res d’ella. Al final al meu avi ja l’han traslladat de la residencia de dia a una on esta intern. Ja no pregunta per l’avia, ni tans sols recorda el seu nom. Jo intento parlar-hi un o dos cops per setmana amb la webcam, pero ja saps que es complicat. No fa gens de cas! Ara diu que li dona per jugar als escacs contra ell mateix, pero es passa tota l’estona fent sorolls amb el cavall!!! xD

Aqui fot un fred de cal deu. L’amparo hi esta ben acostumada, i el Josean s’ha adaptat a la perfeccio (aixo si, no es treu el barret ni per nar a dormir!) pero l’Andrea ho passa molt malament, cada dos per tres constipada… tots et donen records. La setmana que ve tinc una conferencia sobre l’adaptacio de l’Enessima nit, es a Londres i em fot molta por! Ja saps, molts freaks preguntant sobre tal nom o tal moment, i quin actor fara quin paper. Pero m’encanta. Encara ningu ha descobert la dedicatoria del llibre, pero saps que sera una cosa entre tu i jo, tal i com et vaig prometre.

Aquest any, si tot va be, acabare historia, i podre ficar-me per fi amb el master de comunicacions intercerebrals (d’ença que em vaig doctorar, sense dubte la cosa mes dificil que estic aspirant a fer). La meitat dels meus alumnes de la facultad volen que els expliqui un i altre cop la meva investigacio, i l’altra meitat es conformen amb enviar-me suggerencies al mail. Disfruto cada dia fent de professor. T’ho puc ben assegurar. Estic molt orgullos del que soc, del que vaig ser, i del cami que m’ha portat a les meves circunstancies actuals.

L’altre dia van marxar (per fi!) la Miri i la Irem amb la canalla. Al final s’han quedat aqui casi un mes! Pero ens ho hem passat de luxe… saps que el petit de la irem toca la bateria? Diu que de gran vol ser com el tiet! 😀 Els pares, pero, no van poder venir (coses de feina) i la gran de la miri tampoc, que tenia examens! (amb 7 anys! quin estres…). A la resta practicament no els vec, tot funciona igual. no fa massa vaig fer un cafe amb el teu pare, tot preocupat per les palomes de davant la plaça (cap novetat, tampoc). Em va dir que trobava a faltar moltissim a la teva mare, que encara li quedabas molt per viure (tampoc cap novetat, ni cap mentida).

Aquest any, pero, en comptes de dir-te nomes felicitats, tambe et donare les gracies. Perque vas ser tu la que em va ajudar a arribar on estic ara. vas ser tu la que m’encoratjà en tots els mals tranguls i sense la que no podria haber arribat on soc ara. Saps que t’ho dic constantment, practicament cada dia tinc algun moment per fer-te algun whatsapp d’aquells que acostumes a contestar quan et lleves i jo ja dormo, pero no esta de mes que t’ho digui per escrit. Ara rai, que les cartes arriben al moment! Qui ho hauria de dir que 50 anys despres de l’invencio del e-mail s’acabaria fussionant amb la carta escrita. A vegades el ser humà es increible, oi?

Sense mes raons, em despedeixo i espero que tot et vagi de luxe tant be com l’ultima vegada que vam parlar (fa dos dies? xD). Una forta abraçada i, com sempre:

CARPE DIEM!

Lorien